Goigs de SANTA MARIA DE FERRAN
Assumpta al cel! Des d’aquell dia
el goig dels àngels és més gran.
Encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
Patrona sou d’aquest vilatge
al Baix Gaià, acolorit
com un pessebre amb vostra imatge,
de Montoliu a Tamarit.
Talment pastors de l’establia
a vostres peus venim cantant.
Encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
Si per al Nen, meravellada,
rebéreu or, mirra i encens,
aquí rebeu la cavalcada
amb un somrís dolç per als nens.
Com els Tres Mags, l’epifania
de vostre Estel tenim davant:
encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
En defugir la caravana,
el Noi restà a Jerusalem.
Tornem amb Vós, cada setmana,
i dins del temple el retrobem.
D’aquella docta confraria,
bocabadada amb vostre Infant,
encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
De Bet-Lèhem fins al Calvari,
-des de la joia al desconhort-
anem seguint l’itinerari
del naixement fins a la mort.
De veure’l rere l’agonia
ressuscitat i triomfant,
encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
Perquè la Mare no reposi
en cap sepulcre fonedís,
el Fill creà l’apoteosi
de la pujada al paradís.
També dels Sants en companyia
per compartir l’etern instant,
encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
La Trinitat us glorifica,
Pare, Fill i Sant Esperit:
a la seva obra més bonica
el Creador resta agraït.
De la divina dinastia,
Mare de Déu, tres voltes Sant,
encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
Tots Sants de mil nou-cents cinquanta.
Proclama el Papa el colofó
de la doctrina sacrosanta:
el dogma de l’Assumpció!
El món fidel en Vós confia
des de ponent fins a llevant.
Encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
Assumpta al cel! Des d’aquell dia
el goig dels àngels és més gran.
Encomaneu-nos l’alegria,
Santa Maria de Ferran.
Lletra: Jaume Rocosa Música: Mn. Artur Boronat
Amic, amiga... A deu quilòmetres a llevant del nucli de Tarragona, a la dreta del Gaià, al peu del castellot en ruïnes de Montoliu, si veus la prada de l’alt oliu al tamariu engaianada, nova civada d’art farratjant, o veremant cultura vella de ferrandella, ets a Ferran.
Aquest vilatge, amb nom derivat del topònim ferrèn, està format actualment per una cinquantena de cases. El seu origen es remunta a mitjan segle XII, quan el senyor de Tamarit autoritzà l’assentament de població a redós d’una torre fortificada, entorn de la qual s’ha bastit modernament el castell. En 1952 va ser agregat a la ciutat de Tarragona.
Amb Tamarit, el seu antic municipi, restà sempre sota el patronatge de Maria Assumpta: “Vostra Assumpció, Senyora, tots cantem amb alegria. Sigueu-nos des d’aquest dia en el cel gran protectora”. Quan en 1882 s’erigí l’església de Ferran, el poble continuà venerant Maria sota la mateixa advocació.
Ara, us convidem a cantar aquests Goigs en les nostres celebracions litúrgiques, amb el desig de promoure la devoció mariana amb el gènere més característic del cançoner de Catalunya.
Aquest vilatge, amb nom derivat del topònim ferrèn, està format actualment per una cinquantena de cases. El seu origen es remunta a mitjan segle XII, quan el senyor de Tamarit autoritzà l’assentament de població a redós d’una torre fortificada, entorn de la qual s’ha bastit modernament el castell. En 1952 va ser agregat a la ciutat de Tarragona.
Amb Tamarit, el seu antic municipi, restà sempre sota el patronatge de Maria Assumpta: “Vostra Assumpció, Senyora, tots cantem amb alegria. Sigueu-nos des d’aquest dia en el cel gran protectora”. Quan en 1882 s’erigí l’església de Ferran, el poble continuà venerant Maria sota la mateixa advocació.
Ara, us convidem a cantar aquests Goigs en les nostres celebracions litúrgiques, amb el desig de promoure la devoció mariana amb el gènere més característic del cançoner de Catalunya.